Transcripció del xat amb Eduard Márquez sobre "La decisió de Brandes".

Moderador:  "Hola Helena, benvinguda."
Moderador:  "Hola Eduard."
Eduard:  "Hola, com anem?"
Helena:  "Hola, bona tarda"
Eduard Márquez:  "Hola, bona tarda"
Helena:  "Només us llegiré... m'acabo d'apuntar fa pocs dies"
Eduard Márquez:  "No passa res."
Eduard Márquez:  "A veure si l'Helena no podrà llegir res..."
Josep:  "Hola bona tarda."
Eduard Márquez:  "Hola, Josep, bona tarda. Com anem?"
Moderador:  "Hola Josep, benvingut."
Moderador:  "Eduard, gràcies per ser amb nosaltres aquesta tarda."
Eduard Márquez:  "Gràcies a vosaltres. Per on comencem?"
Josep:  "Jo haig de dir que el llibre m'ha agradat molt."
Josep:  "He disfrutat amb la lectura"
Eduard Márquez:  "Moltes gràcies. Tens alguna pregunta per començar a tibar del fil?"
Annamaria:  "M'ha agradat però no tant com El silenci dels arbres"
Moderador:  "Jo voldria animar a l'Helena a participar."
Eduard Márquez:  "Jo també..."
Helena:  "no l'he llegit"
Josep:  "Vinga Helena, anima't que som poquets!"
Moderador:  "Hola Annamaria, benvinguda."
Annamaria:  "Hola!"
Moderador:  "Acabem de començar."
Eduard Márquez:  "Hola, Annamaria."
Helena:  "Hola Annamaria"
Josep:  "Hola Annamaria, un plaer retrobar-te."
Moderador:  "Hola Gloria, benvinguda."
Gloria:  "Hola, bona tarda. Disculpeu el retard"
Moderador:  "Hola Ignorito, benvingut."
Ignorito:  "Hola a tothom"
Josep:  "Eduard m'ha captivat el personatge de l'Alma. Esta inspirat amb algú?"
Eduard Márquez:  "No, en ningú en concret. Necessitava algú que fes de contrapès de l'Erika."
Eduard Márquez:  "Us explico el principi? El llibre va néixer d'una notícia al diri sobre l'expoli d'obres d'art durant el nazisme."
Josep:  "I que explicava la noticia?"
Eduard Márquez:  "La notícia va ser el punt de partida d'una recerca de material amb el qual vaig trobar l'anècdota del xantatge que va partir el pintor cubista Goerge Braque, el mateix que el de Brandes."
Annamaria:  "Què va passar al final amb el Cranach?"
Eduard Márquez:  "El de Georges Braque o el de Brandes?"
Josep:  "el de brandes se'l emporta ell sota el braç, no?"
Eduard Márquez:  "La pregunta era per a l'Annamaria:."
Annamaria:  "El de Brandes"
Eduard Márquez:  "Bona pregunta. Se l'emporta sota el braç. Al capdavall, jo volia que fos el símbol de la seva resistència."
Helena:  "o sigui esta basada en fets reals?"
Eduard Márquez:  "I, sí, la major part de la novel·la és real."
Moderador:  "La pregunta és obligada. Què va passar amb el de Braque?"
Eduard Márquez:  "Després de més de mig any de remenar material, no he aconseguit saber-ho."
Gloria:  "Podem pensar que també s'el va endur sota el braç"
Gloria:  "És un bon final"
Eduard Márquez:  "Sí, després d'haver llegir molt de Braque i sobre Braque, crec que era un home de ferms principis."
Ignorito:  "Què va passar amb la col·lecció d'en Göring, si ho saps?"
Eduard Márquez:  "Una part va quedar dispersa i l'altra destruïda."
Annamaria:  "M'ha semblat interessant el joc de pare i fill de posar color a les sensacions."
Eduard Márquez:  "Era molt important que la relació entre pare i fill, a més d'emocional, fos formativa. Per això el nexe dels colors..."
Eduard Márquez:  "I el joc... L'aprenentatge, el rigor... Les lliçons apreses... Tot plegat ajuda a formar i a fer créixer el personatge."
Annamaria:  "El pare és un bon educador."
Eduard Márquez:  "No només educador... Ha de jugar tots els papers de l'auca, i això no és fàcil."
Gloria:  "Pel que fa a l'estructura del llibre, eestic d'acord amb el comentari que fa l'Ignorito al fòrum (crec) sobre que aquest llibre sembla la síntesi d'un llibre més llarg, ¿És així?"
Eduard Márquez:  "No, ni de bon tros. Escric curt perquè m'agraden les històries curtes i perquè no m'agrada allargar les històries amb "material" innecessari."
Ignorito:  "No escrius més doncs i retalles?"
Annamaria:  "Estic d¡acord amb tu. A vegades hi ha massa palla."
Eduard Márquez:  "No, no retallo. Mai. Tinc una certa tendència a la síntesi."
Eduard Márquez:  "El meu lema literari és el mateix que el de l'arquitecte: "Menys és més"."
Helena:  "depen si son historics o no"
Eduard Márquez:  "No, crec que no depèn del gènere. És una qüestió d'estil."
Ignorito:  "Però no és menys per reducció... és alucinant penses de manera sintètica?"
Gloria:  "Doncs realment tens una gran capacitat de síntesi. S'agraeix encara que a vegades he trobat a faltar una mica de descripció"
Eduard Márquez:  "Pel que fa a les descripcions, intento introduir les necessàries perquè el lector "s'empassi" el que s'explica. No cal lluir la informació..."
Ignorito:  "I la idea de que hi hagi una acció central a la vida d'on va sortir?"
Eduard Márquez:  "Crec que, a grans trets, tothom funciona a partir d'un nucli dur de projectes i de sentiments."
Eduard Márquez:  "Els que acaben donant sentit i ajuden a empènyer la vida cap endavant."
Ignorito:  "Aquest nucli es crea? hi està sempre? es part de la formació?..."
Eduard Márquez:  "Hi és, no? "
Ignorito:  "Sí hi és, però això no contesta la pregunta"
Eduard Márquez:  "Pedro Salinas va dir una vegada: "Cada loco con su tema, y cada poeta con el suyo". Crec que això és extrapolable a tothom."
Eduard Márquez:  "Allò que ens impulsa és el germen de tot."
Josep:  "Però el que defineix als personatges en la novel.la és aquest nucli o la reacció davant les coses que els passen?"
Eduard Márquez:  "La reacció del protagonista és inherent a la seva manera de veure el món. "
Annamaria:  "I no tots veiem el món igual."
Helena:  "pero una reaccio sempre es conseqüencia de la  nostra manera de ser"
Eduard Márquez:  "Evident, això explica la resposta final del protagonista. Jo no sé què hauria fet en el seu lloc..."
Josep:  "El professor Müller defensor de la disciplina i el treball és l'únic dolent a qui se li reconeix alguna virtut."
Annamaria:  "Sabem el què voldriem fer que a voltes no coincideix amb el què fem."
Eduard Márquez:  "Fer-ho coincidir és el gran repte. Jo no desisteixo..."
Ignorito:  "Deixem la sintesi doncs, m'agrada molt com tractes els oficis, el respecte pel que es fa, la técnica de la repetició,..."
Eduard Márquez:  "És una qüestió vinculada a la meva manera d'entendre la creació. Des del meu de vista cal intentar fer-ho el millor possible, per això sóc un defensor de l'ofici, del treball, del rigor i de la paciència."
Eduard Márquez:  "Sobre les res repeticions tenen una finalitat rítmica (vinculada a la poesia) i de recordatori (perquè el lector no perdi el fil). "
Ignorito:  "Entenc que l'equilibri de les repeticions ha ser ser molt subtil, com ho trobes?"
Eduard Márquez:  "Jo ho he intentat. M'hauries de dir tu si ho he aconseguit..."
Annamaria:  "Sí que ho aconsegueixes."
Josep:  "Jo diria que si que ho aconsegueixes."
Josep:  "M'ha agradat el recurs d'anar dotant de sentit els objectes que ell te al taller."
Gloria:  "M'agrada l'observació d'en Josep, és cert que els "dolents"  estan molt definits com a tals "
Eduard Márquez:  "No tant com sembla, perquè cal que no siguis plans del tot per no caure en l'arquetip."
Ignorito:  "Jo deia al forum que la novel·la fluiex en el sentit més físic, també fluiex quan s'escriu?"
Moderador:  "Siusplau, deixeu temps a l'Eduard per respondre. Gràcies."
Eduard Márquez:  "Sí, flueix quan s'escriu a partir d'una estructura molt clara i molt ben trabada."
Eduard Márquez:  "Jo intento que tot estigui en el mapa que necessito per escriure. Llavors em resulta més fàcil assolir la fluïdesa"
Josep:  "Fas que molts persoantges trobin en l'expressió artística una forma de resistència, creus que l'art és expressió d'una lluita? de quina?"
Eduard Márquez:  "L'art, entre altres moltes coses, pot ser una forma de resistència. En el cas de Brandes, ho és en un moment molt concret de la seva vida."
Eduard Márquez:  "I, en altres moments de la mateixa vida, la creació juga altres papers."
Josep:  "També l'Alma cantant al camp de concentració o amb les obres expressionistes a Berlin..."
Eduard Márquez:  "Sí, en aquest cas, tot és resistència. Una manera de plantar cara i de dir no."
Ignorito:  "Tornant als oficis, penses el mateix dels que no son tan artístics (pintor, músic, escriptor) com el fuster o el paleta"
Eduard Márquez:  "Sí, és clar. No hi ha cap diferència."
Eduard Márquez:  "El fuster, el cuiner, el paleta... quan la feina a consciència. El que passa és que el panorama de les preses en què vivim no ajuda gaire."
Josep:  "Les històries dels pigments i els colors tenen molta màgia. Ens podries recomenar alguna lectura per saber-ne més?"
Eduard Márquez:  "Hi ha un llibre magnífic que es titula "La invención del color", de Philip Ball, a Fondo de Cultura Económica."
Eduard Márquez:  "D'aquí va sortir l'estrella de Laugel..."
Ignorito:  "A més documentar-te sobre aixó necessita temps i esforçs quan decideixes dedicar-hi el que cal?, tens varios projectes engegats?"
Eduard Márquez:  "Vaig trigar   3 anys i mig a escriure el llibre."
Eduard Márquez:  "Intento treballar en un únic projecte."
Eduard Márquez:  "Per a mi, és l'única manera de fer la feina com crec que cal fer-la. Són manies meves."
Gloria:  "Segons el meu parer aquests 3 anys és noten. No se explicar-ho però moltes vegades els llibre no són "rodons" i aquest si que ho és"
Eduard Márquez:  "Gràcies, Glòria. Ho intento."
Annamaria:  "Ja es nota que té molta informació."
Ignorito:  "D'on treies la certesa per continuar?"
Eduard Márquez:  "Certesa? No. Necessitat i ganes de divertir-se amb les històries i amb les paraules."
Eduard Márquez:  "Sí, hi ha molta informació, però la meva obsessió és que no pesi massa, que no distorsioni."
Eduard Márquez:  "La documentació no s'ha de lluir."
Eduard Márquez:  "Ha d'estar al servei de la història i dels personatges."
Eduard Márquez:  "No al contrari."
Josep:  "que estàs fent, ara?"
Eduard Márquez:  "Ara estic treballant en un projecte per a nens."
Eduard Márquez:  "Sempre ho faig: alterno llibres per a grans i llibres per a petits."
Annamaria:  "Es nota quan un autor sap del que escriu o no."
Eduard Márquez:  "Tampoc no és saber. Es tracta de ser pacient a l'hora de buscar el que creus que necessites per fer creïble la història."
Ignorito:  "Jo crec que la clau no es solament saber-ne molt d'un tema sino haver-hi entés quelcom, que no sempre es fa per acumulació"
Eduard Márquez:  "No, no és acumulació. És un anar fent fins que les peces encaixen."
Gloria:  "Aqueta és la paraula "encaixar""
Eduard Márquez:  "Sempre dic que tinc la immensa sort de fer la feina que estimo i d'aprendre cada dia coses noves. Un privilegi."
Josep:  "Per a mi la imatge més bonica del llibre és imaginar-me en Brandes pintant els arbres i els codols del riu. Per a vosaltres?"
Eduard Márquez:  "És una imatge que compartiria qualsevol artista de "land art", per exemple. La intervenció sobre la natura..."
Gloria:  "Encara que sigui molt bestia, la més maca per a mi és un home malalt que torna a pintar tota la seva obra."
Annamaria:  "Es bonica la imatge pintant el cos de l'Alma."
Josep:  "Si Annamaria, a més és el que desancadena que ell es posi a pintar la natura"
Eduard Márquez:  "Pintar tota l'obra de nou no té cap valor artístic en si mateix. Només és una forma de derrotar l'enemic."
Eduard Márquez:  "Pintar el cos de l'Alma sí té valor per si mateix."
Gloria:  "Es clar"
Eduard Márquez:  "I, a més a més, serveix per tramar la història d'amor."
Eduard Márquez:  "La escriptura, per a mi, és això: buscar i trobar els elements que ajuden a construir el món que tens al cap."
Annamaria:  "També té valor la seva manera d'encarar la mort."
Eduard Márquez:  "Sí, és clar. És la reproducció del procés que vaig viure al costat del meu pare."
Ignorito:  "Per mi un altre autor que ha entés moltes coses, però no les llueix i les fa més entenedores és en Mario Benedetti."
Eduard Márquez:  "Sí, com molts altres poetes. L'essència és la feina dels poetes."
Moderador:  "Ep, són gairebé les vuit. Em sap greu però hauriem d'anar fent les darreres preguntes..."
Josep:  "Bé, jo haig de marxar. Gràcies Eduard i bona nit a tothom."
Eduard Márquez:  "Gràcies a tu."
Moderador:  "Adeu Josep. fins la propera."
Ignorito:  "Ha estat un veritable plaer rellegir la novel·la, gràcies i bona nit a tothom "
Eduard Márquez:  "Gràcies a tu, també."
Helena:  "Gracies Eduard"
Annamaria:  "Gràcies i bona nit."
Moderador:  "Gràcies a tothom i, especialment, a l'Eduard."
Helena:  "Bona nit a tots"
Gloria:  "M'ha agradat molt poder parlar amb tots vosaltres. "
Eduard Márquez:  "Ha estat un plaer. És un luxe compartir idees i sentiments amb els lectors."
Eduard Márquez:  "Bona nit."
Gloria:  "Moltes gràcies Eduard, espero no tenir que esperar 3 anys per tornar a llegir un llibre teu. "
Gloria:  "Bona nit"
Moderador:  "Gràcies de nou, Eduard. "
Moderador:  "Us recordo que el proper llibre que llegirem es "L'home manuscrit" d'en Manuel Baixauli que, per cert, és escriptor i pintor. "
Eduard Márquez:  "Bon llibre, sí senyor."
Moderador:  "Espero que el gaudiu tant com el de l'Eduard."
Moderador:  "Com sempre us espero al fòrum i espero retrobar-vos al xat amb en Baixauli."